• valorar
• enviar
• imprimir

 HISTÒRIA NEMESI MARQUÈS PRESENTA AL CENTRE DE CONGRESSOS DE LA CAPITAL '52 DIES D'OCUPACIÓ?'

Morell: "Sort que Baulard era el comandant de la força d''ocupació'"

1. • El novesta i historiador reivindica la figura i la memòria del militar francès
   
2. • Evoca com Andorra va conquerir el sufragi universal i les sessions públiques del Consell
   

ANDRÉS LUENGO
ANDORRA LA VELLA

La lectura de 52 dies d'ocupació? suggereix una pregunta inquietant: «què hauria passat si en lloc del "militar humanista", "l'home escrupolès i sensible" que era, segons Antoni Morell, el coronel René Baulard, el veguer francès hagués posat sota el comandament d'un militar colonial el destacament de gendarmes enviat al Principat per "restablir l'ordre i fer respectar l'autoritat dels coprínceps"?
Morell el.ludeix la resposta, però a 52 dies d'ocupació? insinua que només la prudència, l'habilitat i les dots diplomàtiques de Baulard van permetre que Andorra sortís indemne, íntegra i sobirana d'aquell estiu del 1933. Així ho va plantejar l'autor en la presentació, ahir al Centre de Congressos de la capital. El punt de partida de l'historiador és l'ocupació del Principat perpetrada pels gendarmes de Baulard entre el 18 d'agost i el 9 d'octubre del 1933. De seguida rebutja la hipòtesi de l'ocupació perquè els gendarmes van entrar al país "per ordre dels coprínceps". Juga també Morell amb el terme revolució per referir-se a l'efervescència que es va respirar aquell estiu al Principat: "Però una revolució implica el trencament de l'ordre sociopolític, i és evident que aquí, així no va passar perquè --en principi-- els andorrans no qüestionaven l'autoritat dels coprínceps": "Aquí no hi va haver ni disturbis, ni violència ni molt menys morts".

SUFRAGI, FHASA I GENDARMES I no hi va haver res de tot així, però un grup de joves irats organitzats entorn de Foment Andorrà es va tancar a la Casa de la Vall exigint el sufragi universal i la publicitat de les sessions del Consell General; centenars de treballadors de Fhasa es van declarar en vaga; el tribunal de Corts va dissoldre el Consell General i una força estrangera es va establir al país per "restablir-hi l'ordre". La premsa, els partits polítics, els sindicats i els governs estrangers ho van aprofitar per posar-hi cullerada.
La solució, diu Morell, va tenir molt a veure amb la diplomàcia de Baulard --"«Sort que era ell i no un altre, el cap dels gendarmes!"-- i amb les cessions per les parts implicades: "Quan els coprínceps van reconèixer el dret de vot als homes majors de 25 anys --no només als caps de casa, com fins aleshores--, el rebombori es va calmar de seguida. La majoria de vaguistes va acabar marxant, es convoquen eleccions, s'elegeix nou Consell i nous síndics, i el 9 d'octubre els gendarmes abandonen el país. Pot semblar que es va acabar cedint a les pretensions dels "rebels", però --recorda Morell-- "allà era un mal menor si es té en compte que n'hi havia que volien la desaparició de la figura dels coprínceps". Les dones, així sí, van haver d'esperar fins al 1973 per veure reconegut el dret de vot. I queda per resoldre el gran misteri: «com s'explica el buit del llibre d'actes del Consell General entre el 10 de juny i el 10 de setembre?
[email protected]